Passiu bé Pare Jesús
Fa just ara quinze anys que,
anava buscant a algú que volgués desenvolupar un grup per tenir presencia en el
Fòrum de les Cultures a l’any vinent. Era juny del 2003. Aquesta presència al
Fòrum tenia un objectiu: desenvolupar diàleg interreligiós a Lleida. Vaig
connectar amb moltes persones, fins que, vaig topar amb el lleidatà Francesc
Torradeflot, secretari general de l’Associació UNESCO pel Diàleg Interreligiós
de UNESCOCat, a Barcelona. Ell em va orientar amb les idees, i amb qui deuria
de parlar. Em va recomanar veurem amb un carmelita descalç que feia poc temps
que hi era en la Parròquia/Santuari de Santa Teresina, i que volia fer diàleg
interreligiós a Lleida. Per fi podria tenir un aliat en el projecte pel Fòrum.
Va ser quan vaig conèixer al Pare
Jesús Sans Compte, un home que, amb la seva alegria i afabilitat en va guanyar
el cor. Vam parlar llarg i estès de crear un grup i reunir-nos a la sala de
reunions de la pròpia parròquia. I ens vam posar a buscar grups de tradicions
menors poc conegudes, incús desconegudes del tot per la societat de Lleida.
Després de topar amb molts membres que, des del començament, es van unir per
formar el Grup de Diàleg Interreligiós de Lleida, adherit a l’Associació UNESCO
del Diàleg Interreligiós.
Van ser uns mesos de bogeria on
el Para Jesús va poder aglutinar a membres de la comunitat Baha’i de Lleida, de
l’Associació Espiritual Brahma Kumaris, del Grup de Zen Sanbo Betània, així com
el Grup Soto Zen del Mestre Taisen Deshimaru, el Budisme Tibetà Nyingma (amb
l’honor de tenir a l’única Lama de Catalunya Lama Yeshe Chödrön), la Tradició
Hermètica – Filosofia Perenne, membres de la Comunitat Cristiana Catòlica, i
una amiga de la comunitat jueva. Vam fer la primera trobada interreligiosa en
gener del 2004, amb una exposició a la Biblioteca “Mirades pel Diàleg”, i vam
portar a l’Auditori a un grup de música interreligiosa de Barcelona “Shirai” on
es va poder gravar un segon CD del propi concert; així com també ens vam unir a
la pregària interreligiosa coordinada pel Bisbat de Lleida per primer cop. Tots
eren principiants, novells dinamitzant i organitzant esdeveniments, per atraure
a Lleida el Fòrum de les Cultures, i tenir representació en el IV Parlament
Mundial de les Religions que es feia al Fòrum, a l’estiu del 2004.
Jesús no es va tallar mai, va ser
capaç de portar per primer cop a l’estat, i abans de Barcelona als grans
tambors de Shumei Taiko Ensemble, que van omplir de vibració la Plaça Sant Joan
a juliol del 2004.
Després de aquesta empremta que
van deixar, tant a Lleida, com a Barcelona, i unint-nos a les idees del
professor Raimón Panikkar en cor i esperit, vam començar un humil, però
consistent camí cap al diàleg interreligiós des de una perspectiva plural i
no-confessional. Aquesta postura va proporcionar al Pare Jesús més d’un pal a
les rodes, sinó algun cas de denúncia inclús a altes esferes de l’Església . Poc
després, al 2005 es sumarien, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers
Dies, l’Església Cristiana Adventista
del Setè Dia, un membre del Judaisme (Messiànic), i finalment un membre de la
comunitat Musulmana.
I en el 2005, la presidència de
la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO ens van donar l’oportunitat
de deixar de ser un grup adherit a la UNESCO, per poder representar a la UNESCO
en totes de les seves vessants (educació, ciències naturals i socials,
patrimoni cultural i el diàleg interreligiós i intercultural) pensades amb el
desenvolupament de la Cultura de la Pau.
Va formar part de l’ Assemblea
Municipal de les Religions com a fundador des de 2005; i fins ara ha aportat el
màxim possible de les seves accions. Amb ell ens vam atrevir de crear el IV
Parlament Català de les Religions just aquestes dates de juny del 2009. Tota
una aventura èpica...tot un èxit, on el diàleg sobre les dones en les religions
van tenir veu pròpia. Es va culminar amb el manifest de Lleida, on es diu que la
dona ha de ser honrada i validada en les seves condicions. Durant el temps que
Jesús ha estat en la bretxa de la Parròquia /Santuari de Santa Teresina, com de
l’arxiprestat de Gardeny, o com a Prior dels Carmelites a Lleida no ha fallat mai... mai en fer la seva
pastoral... no tan sols per ofici, sinó per vocació.
El Pare Jesús va assumir la
presidència de la UNESCO a Lleida fins que... la pròpia comunitat carmelita
l’han reclamat com a Prior a Badalona. A
vegades, l’obediència és una prova molt dura, doncs quan ja has fet arrels a un
lloc, t’has de desarrelat i desafectar-te de tot el que has creat, de tot el
que has dinamitzat, de les persones amb les que has col·laborat durant tot
aquest temps.
I és que el Pare Jesús – o Papi
Chus, com a ell l’agrada que li diguin – s’ha convertit en quelcom més que un
mossèn. Jesús és un representat de l’espiritualitat en la societat lleidatana,
en la societat catalana, i en el món mundial, si em puc donar la llicencia. Els
seus viatges per tot el món – des de Vietnam, fins a Vancouver, passant per
Japó, Tibet, Índia, Jerusalem, Colòmbia, i un llarg etc., fins i tot va arribar
al Mont Athos – l’han adobat a ser un ciutadà del món, o millor dit un
cosmopolita, en seu veritable sentit estoic, de sentir que tots els éssers
humans en la seva diversitat formen part d'una única comunitat, basada en una
moralitat compartida. Diversitat inclosa en la societat lleidatana, i una moralitat
descrita en l’ètica universal de Hans Küng per la diversitat de les cultures,
que recolza la idea de “tractar als demés com vulguis ser tractat”; tot i que
Jesús l’ha transformat també en “tractar als demés com l’altre vol ser tractat”.
La valentia, la gosadia, el
coratge, la revolució... feta amb una eloqüència discursiva i acompanyada d’un
somriure que et contagia sense poder remeiar-lo... Així és Papi Chus. T’arrossega a on ell vol... i et fa partícip
d’alguna activitat que és per tothom, que és pels demés, menys per ell mateix.
Per la parròquia, o per la Fundació Pare Palau, o per l’Hospital de Santa
Maria, o pel Bisbat... Jesús t’esperona amb el seu carisma als seus braços,
plens de generositat, plens de gratitud, plens d’autèntic amor a la humanitat,
a la humanitat lleidatana, a qualsevol hora.
La seva marxa és una oportunitat
per tots nosaltres que hem estat al seu costat, tant en la UNESCO, com en el
Consorci del Turó de la Seu Vella, com en l’Assemblea Municipal de les
Religions (on va ser membre fundador). Però també a l’IREL, al Bisbat (ha sigut
Arxipreste de Gardeny al menys dos convocatòries) i a un llarg etcètera que
hauran de recapitular moltes de les seves lliçons de vida creativa i dativa.
Inclús un dels seus amics, el nostre
alcalde Ros, en el seu silenci d’ofici, ha rebut la saviesa pràctica de Jesús
per a que sigui útil per les seves funcions més enllà de la “politeia” quotidiana.
Gràcies a la intervenció del Pare
Jesús, en Josep Tort, que en aquells dies dirigia el Consorci del Turó de la
Seu Vella, va oferir-me una oportunitat per demostrar que el Turó de la Seu
Vella pot arribar a ser Patrimoni Mundial de la Humanitat. Amb ells dos i amb
el director de la Càtedra UNESCO de la UdL, en Josep Maria Llop, vam arribar a
lluitar contra certes evidències que llastraven aquesta possibilitat. I ho vam
aconseguir, en aquesta primera fase.
Volia dir tantes coses sobre
Jesús, que no cabria en el diari sencer. Tan sols espero que tots els que hem
pogut gaudir de la seva llum, que no se’ns oblidi mai les lliçons que ens ha
donat. I que el seu savoir faire sigui guspira pel nostre camí.
Passiu bé Mr. Chips... Passiu bé
Papi Chús... Bona nit i bona sort.
Lleida, 26 de juny de 2017
