1 d’octubre de 2011

Propostes de l'Assemblea de la Xarxa Catalana d'entitats de Diàleg Interreligiós

PROPOSTES EMANADES DE LA JORNADA DE REFLEXIÓ.

Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós

Dia: Dissabte 1 d’octubre del 2011
Lloc: Centre UNESCO de Catalunya

Acords presos

·  S’aprova per unanimitat l’acta de la darrera reunió plenària.

·  Donant resposta a algunes peticions, s’acorda d’enviar a tots els membres de la Xarxa el text de Raimon Panikkar que s’ha llegit en iniciar la jornada.

·  La comissió de formació, formada per Lena de Botton, Jaume de Marcos, Jaume Angelats, Xavier Melloni, Pilar Claret i Francesc Torradeflot, tenint en compte els suggeriments i intervencions fetes al llarg de la present jornada de reflexió, elaborarà unes propostes conclusives que s’enviaran als grups i entitats de la Xarxa amb la finalitat de que aquestes les validin a posteriori. A ser possible, la Comissió hauria de tenir aquestes validacions a finals del mes de novembre.

·  Després d’una reflexió on es mesuren els pros i contres, s’acorda per unanimitat que, d’ara en endavant, el Parlament Català de les Religions es celebrarà cada 4 o 5 anys.

·  En d’interval entre Parlaments, es celebrarà, anualment, una Jornada Interreligiosa adreçada, de manera especial, a les entitats i grups de diàleg. Es mirarà que aquestes jornades tinguin un doble vessant: un de més operatiu i l’altre més reflexiu. Es creu que les jornades no haurien de ser massa estructurades, de manera que es poguessin obrir a la base dels grups, però no al públic en general, limitant-les, de manera orientativa, a un poc més d’un centenar de persones. Haurien de ser grups de treball per eixos temàtics, amb un format més de taller, que faciliti el diàleg i l’intercanvi, que no pas de ponències. Aquestes últimes potser podrien ocupar només els primers 10 minuts per introduir el tema. Al matí es podria començar amb silenci o
pregària. Pel que fa al compromís que hauria de sorgir d’aquestes jornades, s’està d’acord que s’hauria de ser una proposta que es consensués al final de la jornada.
Les jornades haurien de servir per a crear discurs, de manera que la XC fos un referent sobre temes relatius a la diversitat religiosa i al diàleg interreligiós. Per això, en ocasió de les jornades, s’haurien de convocar rodes de premsa o difondre un manifest, si és possible.

·  La Comissió de Formació serà l’encarregada d’oferir els materials i orientacions de treball per a les jornades interreligioses anuals, materials que farà arribar Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós 2 amb la deguda antelació a totes les entitats membres de la Xarxa per tal que puguin ser treballats prèviament.

·  Després de constatar les dificultats que, en algunes ocasions, hi ha per establiruna bona comunicació al si de la Xarxa, s’acorda que, d’ara endavant, els grups o entitats que, dins un temps raonable, no hagin donat cap tipus de resposta a les consultes que se’ls ha tramés des de la Coordinació de la Xarxa, el seu silenci es valorarà com d’una aportació positiva d’assentiment.

Pròleg
Les entitats membres de la Xarxa Catalana d’Entitats de diàleg Interreligiós declarem que desprès d’un temps de novetat, constatem la perplexitat de l’actual situació del moviment interreligiós i necessitem l’aprofundiment en el diàleg entre religions. Totes ens demanem en què hem de canviar per continuar cultivant aquest esperit de diàleg. La constitució actual de la Xarxa Catalana (XC) és la següent: les Entitats i Grups de Diàleg membres, la Coordinació (que ha assumit per consens l’AUDIR), la Comissió de Formació, la Comissió Permanent i les Reunions Plenàries. Si la Comissió Permanent va néixer per simplificar l’estructura, la
Comissió de Formació es va formar per a poder centralitzar les activitats de formació de les diferents entitats i grups de la XC.

Propostes relacionades amb el Parlament Català de les Religions (PCR)
·  Atesa la dimensió pública del Parlament Català de les Religions (PCR), s’acull amb respecte els representants polítics de la voluntat popular i escollits democràticament, però salvaguardant el caràcter apolític del PCR , per la qual cosa es procurarà, entre altres, limitar el temps i el context de les seves intervencions i se’ls proposarà, en conseqüència, l’ús oportú de la paraula proporcionada.

·  La Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós (XCEDI) és la que promou i convoca el PCR, l’entitat/s o grup/s que l’organitza n’assumeix la responsabilitat de la seva gestió. De tota manera, la Xarxa participarà en l’organització a partir de les Jornades entre parlaments que han de permetre per exemple, triar, entre tots, el tema del futur parlament, enfortir la Xarxa i compartir recursos de diàleg interreligiós. S’ha de procurar l’equilibri entre l’autonomia de l’entitat organitzadora i la participació de les entitats membres i
la coordinació de la Xarxa.

·  S'ha vist la conveniència de diferenciar dos tipus de trobades de la Xarxa. El PCR, de caràcter més extraordinari, visibilitzador i festiu de la diversitat religiosa (que es convocarà cada 4 o 5 anys - propera edició el 2015 o el 2016), i la necessitat de convocar una jornada anyal de d'estudi i treball que impliqui
més als grups constituents de la Xarxa.

·  El PCR es concebut com l’espai on conflueix tota la feina feta durant les celebracions les Jornades anuals interreligioses, i com l’esdeveniment que té el repte d’atreure al màxim nombre de participants possible a través de la qualitat de l’oferta que proposa.

·  S’acorda que els futurs PCR i les Jornades anuals haurien de constar de quatre eixos indispensables:
1) La presència del silenci
2) La paraula, que és diàleg i escolta mútua
3) La celebració amb un caràcter de gratuïtat i d’excepcionalitat
4) El compromís per un món millor.

·  Les propostes que surtin del PCR han d’arribar a les persones i comunitats que ja tenen sensibilitat pel diàleg interreligiós i també han de procurar arribar i motivar a un ventall cada cop més ample de persones de la nostra societat.

·  El PCR es construirà entorn un eix temàtic previ que s’expressi a través d’un document de base consensuat, procurant respectar una metodologia que pogués integrar les diferents veus que conformen la XC. A partir d’aquest document de treball, el PCR farà una declaració final consensuada i pública, procurant que tingui un caràcter concret, clar, vivencial, inspiratiu i profètic.

·  La Declaració Final proclamada pel PCR forma part del patrimoni de la XC per tal que sigui difosa per totes les entitats membres.

·  L’eix temàtic del PCR es decidirà, en decisió de la Plenària o de la Permanent de la XC, escollint un tema rellevant, d’actualitat o de vigència perenne.

·  Els PCR han de ser un espai per aprofundir en quantitat i qualitat el diàleg real i la interreligiositat en el fons i en la forma, i és bo que així quedi reflectit en les seves propostes. Aquesta temàtica es podria ampliar, com ja han fet algunes entitats membres, a d’altres àmbits a banda de l’interreligiós com, ara per exemple, la ciència o les arts.

·  El PCR no s’hauria de deslligar del Parlament de les Religions del Món, que, en la seva propera edició, tindrà lloc a Brussel·les el 2014.

·  Les entitats membres de la XC hauran de treballar a fons un mateix tema, segons l’acord conjunt de la Xarxa, de cara a la preparació del PCR i de la Jornada interreligiosa anual. Cada entitat preveurà amb antelació la dedicació del temps necessari per plantejar, debatre i fer suggeriments i propostes amb relació amb el tema.

·  El PCR és un esdeveniment que, si s’escau, pot ser “co-organitzat” per diversos grups de la Xarxa, tot i que es creu imprescindible garantir que la coordinació de la XC faci de pont entre la resta de les entitats membres i els grups coorganitzadors. La coordinació, en aquest sentit, assessorarà i vetllarà per la correcta organització i l’equilibri d’acord amb l’esperit i els valors de la XC.

Propostes relacionades amb la Jornada anual interreligiosa de la Xarxa
·  Les Jornades de la XC, que es celebraran un cop a l’any, esdevindran un espai on els animadors dels grups de diàleg interreligiós i les entitats puguin compartir qüestions d’interès, reptes i dificultats.

·  El valor de la reflexió que pugui tenir lloc a les jornades hauria de ser fruit de l’espiritualitat, a fi que el diàleg interreligiós no sigui només una actitud sociològica, sinó també una experiència espiritual.

·  Pel que fa les jornades de treball es plantegen, de manera orientativa, diversos temes i propostes possibles:
-Ventall de bones pràctiques amb visió pedagògica.
-Actualitat dels centres de culte a Catalunya.
-Diàleg interreligiós i diversitat religiosa a les escoles.
-Comunitats disposades a cedir espai per fer pregàries.
- Identitats assassines i por a l’altre : Com reaccionar davant la incitació a l’odi amb motius religiosos.
-Relacions entre legislacions civils i religioses.
-Signes externs i indumentària.
-Rumors sobre les minories religioses.
-Relació entre institucions religioses i associacions que treballen pel diàleg interreligiós.

·  Cal millorar aspectes de comunicació entre les Entitats i Grups i la Coordinació.En aquest sentit, la XC elaborarà periòdicament un document (butlletí o web) que pugui donar visibilitat a les activitats interreligioses que s’estan fent a l’àrea geogràfica de cultura catalana (Andorra, Comunitat Valenciana, Illes Balears i Principat) fent-les arribar a les entitats membres i als mitjans de comunicació. Per això és imprescindible que cada grup designi una persona de contacte i comunicació amb la coordinació de la XC. Així cada entitat o grup hi contribuiria presentant les seves activitats. El recull anual de les activitats de les entitats membres permetria fer un resum o memòria anual amb totes les activitats organitzades per les entitats de la XC.

·  Es procurarà harmonitzar les reunions presencials amb reunions virtuals de la XC a través del Skype o un altre mitjà més adequat per facilitar i fer més àgils i econòmiques les reunions.

·  Pel que fa a les propostes d’activitats que pot oferir el conjunt de la XC es veu la necessitat de maximitzar la seva riquesa i diversitat. L’objectiu seria maximitzar la riquesa i minimitzar els esforços. Cada entitat té una gran riquesa que pot oferir al conjunt, sempre i quan hi hagi una comunicació fluida i un intercanvi adequat de les informacions.

·  Es millorarà la relació que hi ha entre el Departament de Diversitat i Diàleg Interreligiós (DDDI) del Centre UNESCO de Catalunya i la XC. Aquest Departament treballa per generar discurs sobre temes relacionats amb el respecte de la llibertat religiosa, la promoció del diàleg interreligiós, les religions i els drets humans i la mediació de conflictes. S’accepta que el DDDI podrà compartir i enviar materials a les entitats sempre que siguin materials d’ús públic, com per exemple recursos sobre la dinamització de grups de diàleg
interreligiós.

·  Degut a les retallades, cal preveure la possibilitat d’establir una corresponsabilitat econòmica a nivell de Xarxa, constituint una caixa comuna per fer front a qualsevol despesa quan es consideri oportú i que tingui relació directa amb l'activitat de la Xarxa. La corresponsabilització del bon funcionament de la Xarxa implica fer-hi aportacions econòmiques voluntàries, en la mesura de la capacitat i disponibilitat de cada grup.

·  Sempre en relació amb l’estructura de la XC, es proposa considerar dos tipus de membres que hi pertanyen. L’un seria més executiu i l’altre hi formaria part d’una manera menys proactiva. Això respondria al fet que és impossible que tothom pugui tenir el mateix nivell de compromís, atesa la diversitat de possibilitats de les entitats i grups.

·  La XC, a través de la seva coordinació, ha de procurar jugar un paper de reanimació i orientació de les entitats membres que passen per situacions crítiques extremes.

·  Les entitats membres de la Xarxa tenen, en qualsevol moment, la possibilitat de consensuar un document sobre un tema d’actualitat, com va passar amb el tema del vel integral.

Propostes relacionades amb la comissió de formació
·  Davant del dèficit significatiu pel que fa a l’estudi, coneixement i aprofundiment de la diversitat religiosa o del diàleg interreligiós, es proposa que el treball de la Comissió de Formació hauria d’anar en dues direccions: el coneixement i la resolució de conflictes, per una banda, i aspectes espirituals, per l’altra. Potser les Jornades de reflexió de la Xarxa i els PCR podrien ser espais on canalitzar aquestes inquietuds.

·  La Comissió de Formació també es l’instrument adequat bo per a centralitzar els materials de cara a les Jornades de treball i per a l’elaboració de documents que poguessin donar veu a la Xarxa, en situacions determinades.